Tenia entès que era bell sentiment l’amor,
que era pur, que era sincer,
que sentiment era d’aquell qui el vol,
que era el més gran, immens plaer;
però he descobert que no és així,
que continu és el dolor
provocat pel sentiment del destí,
que ni tan sols es pot triar a qui es vol.

Tot això Venus m’ho ha ensenyat,
i jo com bon alumne ho he après;
sense demanar-ho he estat obligat jo a estimar,
i el millor es que pareixia vertader.

Il·lús que sóc per creure tal mentida,
per confiar de la deessa de qui ja m’havien dit
que per ella morir-me hauria cada dia,
i no per amor, sinó per ella sofrir.