A mesura que passegem pels estrets
camins que composen “San Julián” podem delectar-nos amb
les diferents olors que emanen de tots i cadascun dels seus racons. Amb les
primeres passes, la fetor dels excrements expulsats per un ramat de vaques
guiades a pasturar és dissipat per la suau aroma de les roses que
algú, amb subtilesa, s’encarrega de atendre a la vora del camí.
Però no és l’únic lloc on podem gaudir de la dolça
flaire de les flors. Per tots els carrers, a una o altra banda, petits jardins
de flors molt diverses són protegits pels habitants del poble, amb
la mateixa delicadesa que l’essència de primavera ens es oferta
per aquests qualsevol dia a qualsevol hora. En allunyar-nos una mica, deixant
enrere la fragància dels minúsculs, però abundants jardins,
podem percebre la vertadera essència del lloc on estem. L’espessa
flaire procedent de les abundants plantes silvestres que formen el paisatge és
matisada amb pinzellades, portades per la brisa matinal, del perfum dels
jardins, barrejat amb efluvis d’herba fresca, encara humida per la
rosada.
Alhora que ens delectem amb el paisatge, podem fer-ho amb la fragància
de primavera en què està submergit el poble en qualsevol època
de l’any.