És aquest un lloc inquietant,
tan fosc, tant tenebrós,
que em fa temor no viure en vida,
no poder ni tan sols apreciar
un minúscul instant en la foscor
d’aquesta ment ja malaltissa.
Em trobo jo tan sol i desolat en aquest moment
de mort en vida, que ni tan sols sé reaccionar
davant la pal·lidesa del meus pensaments,
per tal de poder-los reanimar per ser una mica més conscient
del que dic i faig a cada instant,
del que penso i no vull fer per temor a cada moment.
Es la meva ment ara mateix un cúmul de dolor minvant,
tan difícil d’acceptar, tan difícil de comprendre,
que no sé si realment estic tant malament,
o si tant malament estic que m’estic jo provocant
un dolor impossible d’arribar a entendre,
un dolor que només m’afecta en la meva soledat constant.