Oh! Venus del meu cor,
cor que per tu batega cada segon,
segons infinits de immesurable dolor,
dolor per tenir-te tant lluny estant tu tant a prop.
Oh! Venus del meu amor,
vull que t’allunyes per tenir-te més a prop,
per poder observar-te sense cap temor
i evitar així que sentis la meva carència de valor.
Oh! Venus dels meus pensaments,
pensaments ofegats per la teva imatge
de deessa d’inexplicable bellesa,
i intel·ligència i puresa inesgotables.
Oh! Venus estimada,
vull fer-te saber que només en silenci jo et se dir
que cada minut que passa per mi ets anhelada
i que el meu amor per tu és tan real com que l’univers és
infinit.